Descobrint el sud

Després d’estar uns dies a l’illa nord hem carregat la nostra furgo en un ferry i ens hem dirigit a l’illa sud. En aquesta illa, tot i ser més gran que la nord, només hi viuen 91.000 persones. És solitària, no hem trobat gairebé ningú a la carretera. Els paisatges d’aquesta part de NZ són encara més salvatges. Hem visitat glaciars, hem passejat entre foques, hem tingut pluja i fred i hem vist llacs blaus i muntanyes nevades.

Unes explicacions sobre les fotos: la foto on es veu en Ramon conduint amb calçotets i mitjons és perquè se li van mullar els pantalons i només en té uns. Les dones que surten a la foto amb l’Ester són de Taiwan, no penseu que són japos o xines i, tercer, la foto on es veuen sobres de sucre i de ketchup són tots robats del McDonalds.

Truita de patates a New Zealand

Després de fer la paella a Austràlia vam decidir, ja que estàvem de subidón gastronòmic, fer una truita de patates i ceba a Nova Zelanda. La va fer l’Ester seguint la recepta de la iaia Manela i va quedar súperbona. Però atenció, fer aquest plat té mèrit perquè és la segona vegada que l’Ester fa una truita. Després de superar el mal tràngol de donar-li la volta (en Ramon no es va atrevir a fer-ho), vam poder degustar aquesta meravella.

Bon profit!

La carretera oblidada

Forgotten World Highway o el que és el mateix, una carretera on no hi passa ningú. Es tracta de 150km (12 d’ells sense asfaltar) que es van deixar d’utilitzar fa anys i per això aquest nom. La qüestió és que és una carretera preciosa. Vas passant per poblets d’una sola casa, camps verds, ovelles i vaques, i no et trobes gairebé cap cotxe. Has de posar benzina a l’inici del trajecte perquè tampoc hi ha cap benzinera. El poble més conegut és Whangamomona, al mig, on hi ha un hotel, una oficina de correus i poc més. Aquí viuen en una república independent de Nova Zelanda i si vols et poden fer un passaport i tot (no ens el vam fer perquè no ens ho podem permitir!).

Carretera i manta!

Visita a Hobbiton

Nova Zelanda és el país on es va rodar “El Senyor dels Anells”, per aquest motiu, no podíem deixar de vistar la granja Alexander. Aquesta granja, situada al poble de Matamata, va ser el lloc escollit pel director de la pel·lícula, Peter Jackson, per recrear Hobbiton, el poble on viuen en Frodo i en Bilbo, dos dels grans protagonistes d’aquesta nissaga. Ens va agradar molt poder passejar i pensar, per uns moments, que érem uns Hobbits (sobretot en Ramon perquè és de la mateixa alçada que en Frodo).

De moment, nosaltres no hem trobat l’anell a Hobbiton, però seguirem per aquestes terres a veure si el trobem, ja us informarem!

El país dels paisatges exuberants

Nova Zelanda té de tot: bones platges, volcans, muntanyes espectaculars, carreteres solitàries, glaciars, llacs, cels que semblen africans, rius i pobles amb quatre cases i un cafè. Paisatges molt verds (que semblen retocats amb el Photoshop) i plens de vaques, ovelles i ocells que et fan pensar que estàs en un capítol dels Teletubbies.

La nostra ruta ha començat per l’illa nord. Des d’Auckland hem pujat fins la península de Coromandel, hem conduït fins el llac Taupo i hem al•lucinat amb la zona volcànica del Parc Nacional del Tongariro. Per cert, en aquest parc es van rodar les localitzacions de Mordor de “El Senyor dels Anells”. Ara anirem baixant i el nostre últim destí de l’illa nord serà Wellington, allà agafarem un ferry per començar noves aventures, en aquesta ocasió, per l’illa sud.

Amb furgoneta per Nova Zelanda

Ja hem arribat a Nova Zelanda. Hem decidit fer l’illa nord i sud d’aquest país amb furgoneta. La nostra van és una Nissan pintada amb un cavall amb ales (Pegasus) a una banda i un Déu a l’altra. Pel nostre gust és d’un estil massa heavy-fumeta però què hi farem! La veritat és que la camioneta és la mar de pràctica. Té un fogó per cuinar, una pica, una taula i un llit on dormirem cada nit (després de muntar-lo, és clar!). A més va equipada amb dos nòrdics (a la nit fa fred), paelles, cassoles i una nevera rotllo càmping.

El nostre pla és que en Ramon condueixi la van i l’Ester porti sempre el mapa obert per orientar-se per aquestes terres (aquest repartiment de tasques és així perquè en Ramon és capaç de perdre’s pel menjador de casa seva i seria un veritable perill amb una mapa de Nova Zelanda a les mans).

Quin desastre!

Hem dormit a molts dormitoris compartits. Pensàvem que ja res ens sorprenia de la convivència amb la gent. Doncs bé, al backpacker de Sydney hem al•lucinat amb l’habitació que ens ha tocat. Mireu vosaltres mateixos el vídeo i opineu.

El més fort és que la gent conviu amb aquest desordre com si res. I nosaltres que pensàvem que érem ordenats, per ells debem ser com extraterrestres!