Argentina: 8.000 km per terra

Estem a Buenos Aires i això vol dir que ja hem acabat tota la ruta per Argentina. Des que vam trepitjar per primer cop el país el 23 de maig ja han passat molts dies i molts quilòmetres. Vam entrar per San Martín de los Andes i l’objectiu era recórrer al màxim el territori fins arribar a la seva capital. Així ha estat: més de dos mesos per terres argentines i, el més important, més de 8.000 quilòmetres recorreguts per terra. Vindria a ser com anar i tornar de Barcelona a Madrid més de sis vegades. Ens maregem només de pensar-hi! Aquí teniu el mapa amb les destinacions del recorregut.

D’autocar en autocar i de camió en camió hem aconseguit conèixer Argentina molt bé. Des de la zona dels Andes, la Patagònia, la costa atlàntica, el cor del país, el nord, la selva d’Iguaçú i la seva gran capital. Estem orgullosos d’haver aconseguit fer la ruta.

PD: Tard o d’hora havia de passar i així ha estat. Ens han robat! No patiu, estem bé i ja hem superat l’ensurt. Ens van prendre el passaport d’en Ramon i 1.000 pesos argentins (uns 180 euros). Però ja tenim passaport provisional per sortir del país. Com ens va dir un policia argentí: “No hi ha mals llocs ni mals moments, sinó males persones!” I nosaltres afegim: “I, per sort, al món hi ha poques males persones”.

Publicat dins de Amèrica, Argentina | Deixa un comentari

¡Gracias, amigos!

Este artículo lo escribimos en español para que todos nuestros amigos argentinos de couchsurfing lo podáis leer (aunque algunos ya sabéis algo de catalán). Ya estamos en la gran capital federal. Sí, hemos llegados a Buenos Aires y aquí estaremos unos días descubriendo la ciudad. Pero antes hemos recorrido durante dos meses vuestro lindo país. Ya sabéis que nos encanta Argentina, sobretodo su gente y, cómo no, su comida. Queríamos agradeceros a todos vuestra hospitalidad, generosidad y amabilidad con nosotros. Nos hemos sentido como en casa y nos lo hemos pasado genial charlando con vosotros. Nos llevamos un pedacito de Argentina en nuestro corazón y muchos amigos que queremos ver de nuevo en algún sitio del mundo. Tenéis una casa en Barcelona, ya lo sabéis.

Hemos estado en 13 casas con gente maravillosa. Muchas gracias, Leandro, Sergio y Agustina, Andy, Marianella, Sol, Anita, Dario, Agustín y Noe, Daniela y padres, Germán, Dani y familia, Jose y Ale (y Máximo y Vito) y Brian.

¡Sois macanudos! ¡Nunca os olvidaremos!

Publicat dins de Amèrica, Argentina | Etiquetat com a | 4 comentaris

Brasil-Argentina, rivalitat màxima

Feia 14 mesos que no vèiem un partit de bàsquet en el camp. Ho trobàvem a faltar. La casualitat o el destí van voler que es fes un torneig de preparació per als Jocs Olímpics a Foz do Iguaçu, la ciutat brasilera des d’on hem vist les cascades. Així que hem decidit anar-hi i veure jugar les seleccions de Xile, Argentina, Brasil i un combinat espanyol amb molts jugadors catalans com Pau Ribas, Josep Franch, Nacho Llovet i Xavier Rabaseda. D’aquesta manera, hem pogut veure joves promeses de casa nostra i també hem pogut disfrutar d’uns dels partits més calents del món: un Brasil-Argentina. Quan juguen aquestes dues seleccions la tensió es respira a l’ambient. Des de l’inici les picabaralles han estat constants, com aquesta que veureu al vídeo entre varis jugadors argentins i brasilers.

L’ambient s’ha anat animant des del primer moment ja que les dues aficions, però més l’argentina, són molt dures i cridaneres. Aquí estem en territori brasiler, així que ens hem assegut entre la “torcida” (afició brasilera) i hem vist com Brasil li ha guanyat la batalla al país veí. Xile i Espanya han jugat pel tercer i quart lloc i el combinat espanyol s’ha endut una merescuda victòria.

PD: Gràcies Miqui Forniés i Nacho LLovet per aconseguir-nos les entrades i ser com sou. Força Penya!

Publicat dins de Amèrica, Brasil | Etiquetat com a | 1 comentari

La fauna del Parc Nacional d’Iguazú

A part de veure salts d’aigua per tot arreu, també hem pogut observar diferent fauna que habita al Parc Nacional d’Iguazú. Ens trobem enmig de la selva, un paisatge nou per nosaltres. Entre tant de verd i tanta aigua hem vist coatís, yacarés, tortugues, aus de tota mena, com els ocells que surten a les fotos i, en especial, el tucà, difícil de veure. També hem vist milers de papallones de diferents colors, el parc n’està ple.

A part dels animals que us mostrem a les imatges, també hem vist àguiles, voltors, tapirs i altra fauna. No som biòlegs però amb la llista d’animals que hem vist viatjant, gairebé ho podríem ser.

PD: Evidentment, no se’ls pot donar de menjar als animals, però encara hi ha gent que ho fa i vam veure un coatí menjant cheetos. En Ramon va estar a punt de menjar-se el coatí i els cheetos junts!

Publicat dins de Amèrica, Argentina | Etiquetat com a | 1 comentari

Les cascades de l’Iguaçú des de Brasil

Hem creuat la frontera amb Brasil i hem pogut veure les cascades des d’aquest país. És molt aconsellable veure-les des de les dues bandes perquè així agafes una visió global d’aquesta meravella natural del món. Us hem de dir que ens ha fet un dia fantàstic, com podeu veure a les fotos i al vídeo.

Ja que hem arribat fins a Brasil aprofitarem per estar-nos uns dies a la ciutat de Foz do Iguaçu. Després de més d’un mes i mig a Argentina tenim ganes de parlar en portuguès. Només sabem dir: obrigado!

Publicat dins de Amèrica, Brasil | Etiquetat com a | 2 comentaris

Les cascades de l’Iguaçú des d’Argentina

Després d’una llarga ruta, per fi, hem vist les cascades de l’Iguaçú i us hem de dir que no ens han decepcionat. Les hores d’autocar han valgut la pena. És complicat explicar la sensació que es té quan s’està envoltat per aquests 275 salts d’aigua. Mullar-se, sentir el soroll de l’aigua i observar la bellesa d’Iguaçú és una experiència única. El punt estrella del parc és la Garganta del Diablo, un salt de 150 metres d’amplada i 80 d’alçada. Vam estar a només 50 metres i vam acabar xops com podeu veure a les fotos.

Les cascades es poden disfrutar des d’Argentina, d’on es veuen de més a prop, i des de Brasil, on hi ha una millor perspectiva. Per ara, les hem vist des del costat argentí però ara creuarem la frontera amb Brasil i les viurem també des d’allà.

Publicat dins de Amèrica, Argentina | Etiquetat com a | 2 comentaris

El mate, la beguda dels argentins

Des que hem arribat a Argentina hem al·lucinat de la fascinació que sent aquest país pel mate. El mate és una infusió (tipus te) que els argentins prenen a tot hora. Aquesta beguda és un acte social. Els grups d’amics i les famílies el beuen junts quan es reuneixen (tothom beu del mateix recipient i se’l va passant). El pack bàsic és: l’herba mate que es pot comprar a qualsevol súper, un termo per tenir sempre l’aigua calenta, la bombilla (l’instrument amb el qual es xucla el mate) i el mate (el recipient on es posa l’herba). La persona encarregada d’anar posant l’aigua i canviar cada cert temps les herbes és el cebador. El mate autèntic és de sabor amarg però també hi ha gent que li posa sucre.

Quan algú es queda el mate i s’oblida de passar-lo perquè, per exemple, es posa a parlar (molt típic dels argentins) se li acostuma a dir: “Che, esto es un mate i no un micro!”

PD: Entre el mate, les empanades i el asado acabarem per demanar la nacionalitat argentina.

Publicat dins de Amèrica, Argentina | Etiquetat com a | Deixa un comentari