Entrevista a El Periódico

«Necesitábamos salir; pasó nuestro tren y lo cogimos»
OLGA MERINO

Ha­ce un año, Es­ter Ro­meu (Sit­ges, 1982) y Ra­mon Ay­me­rich (Bar­ce­lo­na, 1979) de­ja­ron sus em­ple­os pe­riodís­ti­cos –­pre­ca­rios, có­mo no–, pu­sie­ron el pi­so en al­qui­ler y se lar­ga­ron a re­co­rrer el pla­ne­ta. Re­gre­sa­ron ha­ce un par de me­ses, y cuen­tan su ex­pe­rien­cia en el blog (www.­prime­ra­ia­le­gria.­word­press.­com ).

-¿Cómo se lo tomó la familia?
-Ester: Los padres han sufrido mucho, pero gracias al correo electrónico, al blog y al Skype sabían en todo momento dónde estábamos.
-Ramon: Los míos se quedaron impactados sin capacidad de reaccionar. Cuando fuimos a decirles que teníamos algo que explicarles, creyeron que íbamos a casarnos.

-Durante el viaje han hecho couchsurfing. ¿En qué consiste?
-R.: Todo parte de una página web, donde la gente se registra y cede su casa, porque sí y sin cobrar nada, a viajeros que pasan por su ciudad.
-E.: El hecho de ser de Barcelona nos ha abierto muchas puertas porque la ciudad tira mucho.

-¿El sitio más friki para dormir?
– E.: En Argentina, en El Calafate, con un chico que vivía en un hotel abandonado, a medio construir.

-¿Hambre? ¿La peor comida?
-E.: Tal vez, en Rishikesh, en el norte de la India. Era por la época de Navidad y nos pusimos malos del estómago. Todo nos sentaba mal, y apenas encontrábamos comida envasada, sin manipular.
-R.: Nuestra cena de Nochevieja fue un bote de Nutella, una lata de olivas y unos espaguetis blancos, sin salsa…La India es el país que más nos ha golpeado; no te deja indiferente.

-¿Algún otro contratiempo?
-R.: En Buenos Aires me robaron el pasaporte; lo tenía en la taquilla del albergue y rebentaron el candado.
-E.: Yo tuve fiebre muy alta en Bangkok, pero me mediqué y se me pasó. Nunca supe qué fue.
R.: Y yo, que nunca me pongo enfermo, tuve mucha fiebre y temblores en las islas Gili, en Indonesia. No me aguantaba en pie. Como no había coches, tuvieron que llevarme al médico en burro y carreta.

-¿Qué buscaban en su aventura?
-R.: No fue tanto tomarnos un año sabático como la sensación de que la vida pasaba en otro lugar. Necesitábamos salir. O lo hacíamos ahora o nunca. Pasó nuestro tren y lo cogimos. Aconsejo a los jóvenes que viajen entre los 20 y los 30…Igual hasta encuentran trabajo.

-¿La mejor experiencia en África?
-R.: Suráfrica, Ciudad del Cabo: en una jaula con trajes de neopreno para ver el tiburón blanco.

-América, ¿con qué se quedan?
-E.: Permanecer cinco horas delante del glaciar Perito Moreno, congelados de frío; no notaba los pies.
-R.: Oyes cómo cruje. De repente, cae una masa de hielo del tamaño de un rascacielos. Espectacular.

-¿De Asia?
-R.: La isla de Kolipe, en Tailandia. Cocoteros, arena blanca, agua turquesa…Un paraíso para bucear.

-Queda Oceanía.
-R.: En Nueza Zelanda vivimos en una camioneta durante un mes. Dormíamos en plena naturaleza.

-¿Cuánto les costó la vuelta?
-E.: Nos ajustamos a un presupuesto de mil euros al mes por cabeza, contanto billetes y alojamiento.

-O sea, unos 24.000 euros.
-E.: Nos gastamos los ahorros, lo que habíamos juntado en 10 años de trabajo. O lo haces o no lo haces. Te ves joven, con fuerzas…Si se da el caso de que no encontramos trabajo, nos iremos a otro país.

-¿Por qué bautizaron el blog con el nombre de Primera i alegria?
-R.: Una vez fuimos a una casa rural cerca del pantano de Sau; había nevado mucho y la pendiente estaba helada. El dueño de la casa bajó a buscarnos porque no encontrábamos el lugar. Y nos dijo: “Pon la primera y alegría”. Nos gustó porque es como una filosofía de vida, en primera y con alegría. Somos privilegiados por haber nacido en Europa.
-E.: En Argentina, por ejemplo, viven instalados en la crisis. Hemos de valorar lo que tenemos aquí. Nuestra mirada es ahora aventajada; lo vemos todo con más perspectiva.

Aquesta és l’entrevista que ens han fet a El Periódico. Esperem que tots estigueu bé, nosaltres com sempre intentem viure la vida amb Primera i alegria!

Publicat dins de El viatge | Etiquetat com a | 9 comentaris

Ja som aquí!

Hem arribat a casa. Ja estem de nou a Barcelona. Us deixem la prova:

Gràcies a tots per seguir-nos. Aquí acaba el nostre bloc de la volta al món. Recordeu sempre:

Primera i alegria!

Publicat dins de El viatge | 3 comentaris

Hem fet la volta al món!

Ara ja sí: estem a Londres a punt d’arribar a Barcelona i, per tant, ja podem dir que hem aconseguit el nostre objectiu: FER LA VOLTA AL MÓN! Estem molt orgullosos d’haver-la fet. L’aventura començava a Barcelona el 12 de setembre del 2011 i acaba de nou a Barcelona el 8 d’agost del 2012. Aquí hi ha el mapa mundi de la nostra volta al món:

Per resumir breument aquest viatge us donem algunes dades que volíem destacar:

– Hem recorregut més de 75.000 quilòmetres.
– Hem trepitjat 5 continents.
– Hem visitat 20 països.
– Hem dormit a 72 ciutats.
– Hem escrit 132 articles al bloc.

Aquesta ha estat la nostra primera volta al món, qui sap si n’hi haurà una altra?

Publicat dins de El viatge | 4 comentaris

El final del viatge

S’acaba l’aventura després d’11 mesos recorrent el món. Sí, el temps passa volant. Sembla que fos ahir quan vam comunicar la notícia, ho recordeu? Dimarts agafem l’avió cap a Londres i dimecres arribem a Barcelona. Tenim ganes de tornar i estar amb vosaltres, veure’ns cara a cara i abraçar-nos. Però també ens fa molta pena acabar la volta al món. Estaríem viatjant tot el temps, hem descobert que ens encanta passejar per llocs desconeguts i descobrir la màgia de cada indret. Esperem poder continuar viatjant al llarg de la nostra vida.

Volem donar-vos les gràcies per seguir-nos tot aquest temps i sentir-nos acompanyats des de casa nostra. Sabem que heu fet el viatge amb nosaltres i que heu recorregut el món des d’aquesta petita finestra que ha estat el nostre bloc. Un bloc que, per què no dir-ho, ens ha ajudat a no patir l’anyorança de la distància. Us hem explicat tot el que hem viscut aquest temps però encara queda molt més per explicar-vos i que esperem fer-ho en persona (perquè no us lliurareu de les nostres batalletes del viatge, jeje). Tenim moltes ganes de veure-us!

Primera i alegria!

Publicat dins de El viatge | 15 comentaris

El Top 30 d’Amèrica

Deixem Amèrica i és hora de fer balanç d’aquests tres mesos viscuts intensament. Per nosaltres, aquests han estat els 30 millors moments del viatge per Xile, Argentina i Brasil:

– Contemplar el glaciar Perito Moreno i congelar-nos els peus.
– Mulllar-se a la Garganta del Diablo de les cascades de l’Iguaçú.
– Aprendre a obrir una llauna a casa de l’Andy.
– Parlar sobre l’anarquisme i el trosquisme a Barcelona amb un argentí.
– Trobar unes termes secretes a Pucon i banyar-se enmig de la natura.
– Jugar a la Play amb dos germans i que guanyin ells un Argentina – Barça amb Messi jugant als dos equips.
– Devorar el nostre primer asado.
– Veure balenes a deu metres i córrer per intentar seguir-les des de la platja.
– Fer autostop i recórrer 750 quilòmetres amb un camioner.
– Degustar l’entrepà nacional xilè: el completo.
– Compartir un mate amb algun argentí.
– Fer couchsurfing a 15 cases de xilens i argentins.
– Veure la final de l’Eurocopa de futbol en un bar de Tilcara.
– Disfrutar dels cels de la Patagònia.
– Recórrer milers de quilòmetres en autocars i seguir vius.
– Disfrutar dels bocates argentins, sobretot el pancho i el choripan.
– Visitar l’espai de memòries Londres 38 a Santiago de Xile.
– Seure amb la Mafalda en un banc de Sant Telmo.
– Que un argentí t’expliqui convençut que Néstor Kirchner continua viu.
– Entrar a La Sebastiana, la casa de Neruda a Isla Negra.
– Estar uns dies pujant i baixant pels carrers de Valparaíso.
– Anar al teatre a veure “Hija de Dios”, l’obra de la filla de Diego Armando Maradona.
– Veure la inauguració dels Jocs Olímpics de Londres en una sala d’un hostel de Buenos Aires.
– Sopar amb en Peral, un amic de Barcelona que s’ha traslladat a viure a Argentina per amor.
– Caminar pels carrers de la infància del pare d’en Ramon a Santiago de Xile.
– Veure un tucà a Puerto Iguazú.
– Presenciar un Argentina-Brasil de bàsquet i flipar amb l’ambient.
– Veure el vídeo de Tano Pasman i entendre la importància dels insults.
– Ensenyar a dir “bon dia i bona nit” (en català) a un nen argentí de 6 anys.
– Aprendre a fer tallarines i nyoquis amb una família italoargentina.

I ara cap a casa!

Publicat dins de Amèrica | Etiquetat com a | 2 comentaris

Maradona: l’únic Déu dels argentins

¡Siempre Maradona! ¡Genio! ¡Genio! ¡Genio! tá-tá-tá-tá… y Goooooool… Gooooool… ¡Quiero llorar! ¡Dios santo! ¡Viva el futbol! ¡Golazo! ¡Diego! ¡Maradona! Es para llorar perdónenme… Maradona, en una corrida memorable, en la jugada de todos los tiempos… barrilete cósmico. ¿De qué planeta viniste para dejar en el camino tanto inglés? Para que el país sea un puño apretado, gritando por Argentina. Argentina 2 – Inglaterra 0… Diegol, Diegol, Diego Armando Maradona… Gracias Dios, por el fútbol, por Maradona, por estas lágrimas, por este Argentina 2 – Inglaterra 0… (Si voleu veure aquesta jugada memorable cliqueu aquí).

Aquesta és la mítica narració del gol que Diego Armando Maradona va marcar a la selecció anglesa durant els quarts de final de Mèxic’86. Aquesta és només una mostra de la passió que senten els argentins per aquest jugador. Maradona no deixa indiferent ningú: l’amor que té pel seu país i la seva selecció el fa ser un dels grans.

Leo Messi és l’hereu de Maradona, però serà complicat superar-lo. La gran oportunitat del jugador del Barça serà el proper Mundial de Brasil el 2014. Ho aconseguirà?

Publicat dins de Amèrica, Argentina | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Última estació: Buenos Aires

Tot té un final i Buenos Aires és l’última ciutat que visitem en aquest viatge. La ciutat del tango, del Boca i del River, d’Evita i Perón, dels teatres i del riu de la Plata. Buenos Aires està plena de llocs mítics com l’Obelisco, situat entre els carrers 9 de Julio i l’avinguda Corrientes, o els barris de Sant Telmo i Palermo. Molts argentins que hem trobat durant el viatge ens han reconegut que no els agrada la capital perquè diuen que hi ha massa gent i trànsit (és veritat) però també hem de reconèixer que és una ciutat amb molt d’encant i que podria passar, sinó fos per la inseguretat, per una ciutat europea.

Aquí estarem fins que no agafem el darrer vol del viatge que ens durà cap a casa. Barcelona ens espera!

Publicat dins de Amèrica, Argentina | Etiquetat com a | Deixa un comentari