Després de vuit hores, dos avions i una escala de quatre hores a Cebú, hem arribat a l’illa de Negros, el nostre primer destí a Filipines. Un cop a l’aeroport, hem agafat un autobús, cinc hores, amb destí al poble de Sipalay i d’allà hem agafat una barca cap a la Sugar Beach, una platja només accessible per mar i molt solitària. Hem passat, en només unes hores, de dormir a la moderna Singapur a fer-ho en una platja remota. Al final pararem bojos!
La Sugar Beach té només un carrer, la Coco’s Avenue (un caminet de sorra fet amb cocos) amb un únic perill: que et caigui un coco al cap. També té una característica que la fa especial: a les seves aigües hi ha enfonsats 14 vaixells japonesos de la Segona Guerra Mundial. Hem fet una excursió en barca fins un d’aquests vaixells i ens hem submergit amb les nostres ulleres per veure’l bé. Us hem de dir que impressiona veure un barco d’aquesta magnitud sota l’aigua (semblava el Titanic, només faltava en DiCaprio), on el coral i els peixos hi són presents. L’experiència ha estat fantàstica però com tot ha tingut certs inconvenients: feia molta corrent i si et despistaves podies aparèixer a Formentera, hi havia unes meduses molt petites que ens han picat (la picada va marxar molt ràpid, ja estem bé) i gairebé ens matem per pujar a la barca. No passa res, no ens podem queixar, sort que tot ho fem amb Primera i alegria!
Els nens que surten amb en Ramon estaven jugant amb unes aranyes súpergrans, quin fàstic!
Primera i alegria! 
estas segura Ester que no estaba el Dicaprio ?que lastima de todos modos mejor estaria muy !!mojao!!los caminitos cocoteros muy de cuentos infantiles , revisar el vaixell undido !!que respeto buuuf!!!!sois unos intrepidos yo todo eso ni en sueños no subo ni al avion del Tibidabo por si se cae ji ji y ademas es en serrio !!viva la juventud!!el vuelo y la barca tambien de cullons pero al fin se ha llegado bien.hasta luego que estoy haciendo lentejas y se me pueden pegar !!!!a la lenteja !!!!!!voy .
viva la juventud, de Badalona! 😉
hola parella!! quin canvi!! ja se us veu altre cop cara d’alegria i satisfacció.
quan sigui gran vull ser com vosaltres, doncs en aquesta vida no crec que tingui temps material de poder anar a tants llocs, doncs estic creant-me la obligació d’anar a quasi tots els llocs on heu estat vosaltres. estic estressadaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.