La vida del viatger o mzungu*

Viatjar és una de les aventures més apassionants que qualsevol persona pot fer a la seva vida però també implica moltes renúncies. Renúncies prèvies -com deixar l’estabilitat i la comoditat d’una ciutat com Barcelona- i d’altres que van apareixent mentre estàs en ruta. Per tant, no tot són flors i violes. Avui ens volem sincerar de nou. Trobem a faltar la nostra gent. Principalment, la família. Gairebé quatre mesos sense conviure amb els teus és dur sobretot en èpoques com les de Nadal. Tot i les noves tecnologies (gràcies Skype per existir), la distància física és molt gran. Els amics també es necessiten més que mai. Amb ells tot és molt més fàcil. És veritat que aquí fas amics cada dia però també en deixes cada dia, per tant, les amistats són circumstancials i merament transitòries. Sempre hem apreciat la família i els amics que tenim però ara encara ho apreciem més.

Viatjar tant temps per tants llocs diferents implica no tenir mai un lloc fixe on dormir, on menjar o senzillament on deixar les coses personals. T’estàs movent cada dia, fent i desfent motxilles, dutxant-te en lavabos desconeguts. En un viatge així no hi ha rutines. Has de deixar-te portar pel lloc on estàs en aquell moment, no pensar en el que no tens.

Un punt molt important és que trobem a faltar el menjar! Sí, sí, avui en dia pots trobar menjar de totes les nacionalitats per tot arreu, però encara no hem vist un entrepà (fet amb pà i tomàquet, eh!) de fuet. Els sabors i les olors del que puguis trobar fora de casa no són els mateixos. Com apreciem ara el menjar mediterrani! És el millor del món!

Ei, tot i això, no volem que aquest viatge acabi mai!!!

*Quan un africà de raça negra veu un blanc li diu “mzungu”. Per ells, un mzungu és un viatger, un estranger, una persona que està de pas. Durant aquest mesos ens hem sentit sempre mzungus. Viatjant sense destí fixe i vagant per les ciutats sense pressa amb la nostra motxilla carregada de somnis i de roba que, per cert, encara no hem fet servir.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en El viatge. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a La vida del viatger o mzungu*

  1. DIANA ha dit:

    Nosatres us trobem a trobar moltíssim!!!

    Mua

  2. pare chileno ha dit:

    hola!!!!!mzungus que pasa tios donde estan mis niños valientes que yo deje en el aereopuerto?sabiamos que facil no seria la distancia es dura y te lo dice la mare pero eso no ha de entrar en vuestras cabezitas vale?de todos modos si os cansais antes de lo previsto aqui teneis casas y bocatas de fuet las fechas estas dan flogera !!!!!animo !!!!!!

  3. Pili ha dit:

    Ja sabeu que nosaltres us trobem a faltar com a mínim igual que vosaltres!! Comença el 2012, ànims que serà millor!
    Aqui no sou mzungus i al menys la vostra imatge estarà a casa d’algun africà i indú, com si fossiu una celebrity, segur que hi haurà gent que us recordarà.

  4. jau ha dit:

    Familia de l’Ester i del Ramon:

    M’invitareu a menjar els bocates a mi també¿?¿? jejejej

    FELIÇ ANY A TOTHOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOM!

    Molts petons als dooooooos

  5. itxaso ha dit:

    q bonito chicos!

  6. Samuel Eto'o ha dit:

    Ramón i Esther us entenc perfectament, però no per això deixeu de disfrutar molt del que esteu vivint! (no dubto que ho continuareu disfrutant)

    La família i els vostres amics us acompanyem allà on aneu gràcies a aquest blog!!!

    (què maco oi?)

  7. DIANA ha dit:

    Torno a ser jo…volia dir que us trobem molt a faltar!!! Però us animem a seguir endavant que des d’aquí estem vivint el viatge com si hi fóssim…
    Mamis nosaltres com el Jau si convideu a bocatas aviseu eh!!! Ja sabeu que tot el què no menjava l’Ester de petita m’ho acabava jo!!!jejeje
    Bon any a tothom!!

    Mua

  8. negro ha dit:

    Avui per dinar tinc uns canelons de l’àvia de la Marta. Boníssims….mmhh…

    jijij.

  9. pare chileno ha dit:

    soc la mare no os quejareis de que todos los que os queremos os hemos hechao un capote al bajoncito que habeis tenido los bocatas de fuet siguen en pie PER A TOTOM (NO SE SI LO HE ESCRITO BIEN) pero los bocatas de lo que sea aqui os esperan ansiosos de ser comidos vale?hasta entonces me voy a sucar el pan adios besitos

  10. S. A.FONT ha dit:

    Sniff, Sniff…..
    Quina llastima que em feu!!!! Crec que després d’aquesta declaracio d’amor a la terra, a la familia, als amics i al pamtumaquet he de fer un esforç solidari per vosaltres : US CANVIO EL LLOC!!! Deixeu les motxilles al Indian Paradise backpackers que ja les recolliré jo. Demà passat us esperen a la meva feina. Que fem tracte?

  11. rafel ha dit:

    Si cal us envio un parell de fuets amb UPS, peró seguiu gaudint !!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s