Tragant sorra al desert

Hem visitat el nostre primer desert. Ens ha agradat tot i el vent, la calor, la sorra que menges i les carreteres que aixequen polseguera. Caminar per un desert sense ningú al costat amb un sol groc com un ou i un cel blau a matar és una experiència especial (si fóssim més trascendentals podríem dir que és una experiència espiritual però no és el cas). T’aixeques a les 4 del matí per agafar el cotxe, pujar una duna (costa molt si tens en compte que el vent et tira enrere) i veure sortir el sol. Aixo sí, després, la baixada es fa en un moment. Tens dues opcions: o bé deixar-te portar per l’inèrcia de la pròpia baixada o bé agafar una taula i deslliçar-te com si estiguessis a la neu fent snowboarding.

Abans d’anar al desert no imaginàvem fins on podia arribar la sorra dins el cos humà. N’hem tingut molta dins les orelles, els ulls i també a altres orificis del cos que ara no cal explicar però que tots podeu imaginar.

PD: Vam caminar pel desert amb xancles hawaianes, com si estiguéssim a Barcelona, així de xulos, sense pensar que la sorra cremava mil! Encara ara ens bull la planta del peu!

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Àfrica, Namíbia i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Tragant sorra al desert

  1. Pili ha dit:

    Què impressionant aquest desert! i què xulo el sandboarding, ja ets una experta, filli!

  2. Anònim ha dit:

    qu bien os lo estais pasando ahora toca desierto yfocas
    py nosotros aqui con la crisis y con la penya
    pare chileno

  3. S. A.FONT ha dit:

    Aixo cada dia es millor. Es brutal. Nomes hi ha un problema , cada vegada que em conecto al Primera i Alegria , em pregunto “Que collons estic foten jo aqui?, llevant-me cada dia a les 7 per anar a treballar, patint la punytera crisi, veint que el Madrid aquest any ens ho posa dificil(*), esperant el nou govern PP (ai quina por), i jo que sé…… (Qualsevol dia , envio als nens amb la “tia-abuela” uns quants dies i em presento en algun pais extrany en el que estigueu!!!!! )

    (*) Per sort, no soc de la Penya, sino ja seria un desastre!!! 😉

  4. jau ha dit:

    Ja cansa eh?¿?¿?¿? Per quan fotos de coses lletges?¿?¿?¿?
    Ah bueno….que heu posat la del Ramon amb barba i pels a lo Tintín…grande grande!

  5. Anònim ha dit:

    vaja, m’estreno en aquest blog… us seguiré atentament! nena, encara et recordo en els teus primers rodatges. sempre vaig pensar que eres de massa bona pasta, però que algun dia fotries un cop de puny a la taula i faries quadrar a tothom… i ja veus, cop de puny i cap a l’àfrica! jajajajaja… que bé! molta sort i disfruteu que l’enveja em mata… un petonàs!!! Àngels.

  6. Samuel Eto'o ha dit:

    Estic d’acord amb mon germà: Ramón brutal la teva barba i el teu tupé!

    I brutal Ester el cartonboarding!!!!!!!

  7. Anònim ha dit:

    Molt bé nois.

    De tant en tant fico el blog per veure a on sou. No cal que us corri presa en tornar que aquí les coses estàn massa divertides…

    Ramonet t’estàs ficant figurin…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s