Dr Livingstone, I presume?

No podíem començar el post sense recordar aquesta mítica frase: “Dr Livingstone, I presume?” (Doctor Livingstone, suposo?) que va dir el periodista nord-americà Henry Morton Stanley quan va trobar perdut al llac Tanganika l’explorador anglès David Livingstone. Això va ser al 1871. Han passat gairebé 140 anys. Ara nosaltres estem a un poble que porta el nom de l’explorador.

Anem al tema: quan estàs fent un viatge com el nostre mai pots pensar que ja ho has vist tot. Us hem d dir que el nostre dia de trànsit ha estat ple d’aventures. A les 7 del matí de diumenge estàvem en un taxi camí de l’aeroport de Dar es Salaam (primera dada: taxista coix i sense llicència, no passa res, com diria la Shakira: ¡Ésto es África!) i a les 3 de la tarda, després d’agafar dos vols, arribàvem a Livingstone (un poble al sud de Zàmbia). El vol ha estat un espectacle. Us aconsellem que voleu algun cop amb una aerolínia africana, nosaltres ja ho hem fet amb Zambezi Airlines. L’avió estava buit, anàvem només unes 10 persones: una parella d’asiàtics, uns africans, uns indis i uns alemanys. Realment semblava un capítol de Lost. Nosaltres patíem perquè després del primer vol havíem d’agafar-ne un segon i teníem el temps molt just. Tothom ens deia que l’agafaríem tot i sortir amb mitja hora de retard. O sigui que nosaltres patint i tothom amb una patxorra espectacular. Al final van tenir raó ells i vam poder agafar el segon vol. De fet, era impossible no agafar-lo perquè era el mateix avió! Així que aterrem a Lusaka caminem per la pista com si fos La Rambla, paguem 11 dòlars de taxes i 50 més pel visat i ens fan un ticket per agafar el segon vol com si estiguéssim a la cua de la carnisseria. Preguntem a un treballador per les nostres motxilles i el tio es gira, obre el maleter de l’avió, com si fos el seu cotxe, i ens diu que estan allà. Cap problema! Finalment arribem a Livingstone cansats i amb una calor seca que no ens deixa ni respirar. Sort que aquí tots els hostals tenen piscina!

El nostre hotel.

Un cop al poble pensem que ja no ens pot sorprendre res més i ens tornem a equivocar. No hi ha taxis. Després de pagar 10 dòlars, un conductor ens deixa pujar al seu microbús. Sorpresa! És un microbús contractat per Katai, una agència espanyola de viatges. Resultat: guia negre de parla hispana i grup de turistes de la mare pàtria. No parlem massa amb ells perquè tenim una petita preocupació: no sabem on dormirem. A Livingstone hi ha tres llocs per motxillers. Tots són tipus campament d’estiu de peli nord-americana amb piscina, dormitoris compartits i cuina comuna. Li diem que ens portin a un lloc que la Lonely Planet diu que és el més guai de tots, es diu Jollyboys. A nosaltres no ens mola molt i decidim investigar altres allotjaments. Tot això caminant amb les motxilles a sobre i a més de 30 graus pel putu centre de Livingstone. Arribem per fi a un segon lloc, el Livingstone Backpackers. Ens agrada, ens registrem i li diem a l’encarregat que primer anem a treure pasta per poder-li pagar amb kwatxes zambianes, la moneda local. Anem cap el caixer. Però què passa? Que davant de la cash machine hi ha el tercer allotjament que recomana la guia: el Fawlty Towers. Ja que estem allà decidim entrar a veure’l i ens encanta. Ara tenim un problema: estem registrats al Livingstone Backpackers però ens volem quedar al Fawlty, què podem fer? Li expliquem a la recepcionista la nostra situació i ens diu que els dos allotjaments són del mateix propietari. Estem de sort! No ens posen cap problema i canviem, ja de manera definitiva, de lloc. Total, que ara estem dormint, en unes lliteres d’una habitació per a 6 persones al Fawlty Towers. Per ara, estem sols. Tot per uns 18 euros.

L'oncle Johnny cuinant.

Us seguirem informant, només us avancem que aquí hem conegut un sud-africà que es fa dir Oncle Johnny i que cuina gratis per a tothom, un holandès que parla català perquè va viure tres anys a Figueres i un anglès que vol aprendre espanyol perquè en deu dies marxa a l’Argentina. Per ara només sap dir: estoy borracho i, també, estoy quemado.

Fins la propera!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Àfrica, Zàmbia i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Dr Livingstone, I presume?

  1. Pili ha dit:

    Esperem que el sudafricà no us intoxiqui…

  2. Samuel Eto'o ha dit:

    ja podeu convidar a uncle johny com a cuiner per la festa dels 30…

  3. S. A.FONT ha dit:

    Fawlty Towers!!! Tal com el descriviu, un magnific nom per un ambient rotllo Monty Python !!!! Anglesos borratxos, holandesos que parlen català, tiets sudafricans que cuinen, catalans carregats de motxilles morts de calor, ….Nomès hi falta el cambrer mexicà ……

    (Ui , em sembla que quan ho feien, vosaltres dos encara miraveu el bola de drac……..)

  4. jau ha dit:

    Oncle Johnny, tipica cançó de Rock Català tipus Lax’n’busto

    dos segles més tard…llegeixo el blog!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s