D’himnes, bodes i matatus

Primer de tot hem d’aclarir que les motxilles que surten a la foto de l’últim post no són les úniques que portem. En duem dues més i de molt més grans, això que quedi clar!

Els nostres primers dies a Nairobi estan sent genials. No tant pel que fem, que també, sinó més pel clima que es respira i el to que agafa el nostre viatge. Aquí estem coneixent gent de tot el món, en especial anglesos. Així practiquem el nostre anglès que no va gens malament. Estem fent amics cada dia que passa. Dimecres vam estar amb la Linsday, una noia anglesa que treballa a Kampala (capital d’Uganda) i està a Kènia de vacances. Amb ella vam agafar el nostre primer matatu (autobús) per anar al centre de Nairobi, una experiència inoblidable! Primer no saps on estan les parades perquè no existeixen, et situes en la direcció que vols anar i cada dos minuts passa un matatu amb un noi que et mira i tu li has de dir la teva destinació per saber si aquell matatu t’hi porta o no. Quan estàs al matatu correcte, apretat entre keniates, has de saber on baixar, una altra aventura. Sort que el primer dia venia la Linsday amb nosaltres! El segon dia ja ens vam atrevir a agafar un matatu nosaltres sols. Volíem anar a veure la casa de la Karen Blixen, l’autora i protagonista del llibre Memòries d’Àfrica. Així que vam arribar al poble de Karen i allà vam anar fins la casa autèntica que surt a la pel·lícula. Se’ns van eriçar els pèls, de veritat, és que el lloc et transporta a principis del segle passat. Realment molt maco està passejant dins la casa on va viure la baronessa Blixen.

Casa de Karen Blixen.

Una cosa estranya que vam fer i que no haguéssim pensat mai que faríem el tercer dia de la nostra volta al món és anar al cine. Vam anar a un centre comercial (com si estiguéssim a Barcelona) a veure “Contagion” i a l’inici de la pel·lícula comença a sonar l’himne de Kènia i a la pantalla surt una bandera del país onejant. Els únics dos espectadors que hi havia a part de nosaltres es van aixecar, així que nosaltres també. No coneixíem aquesta particularitat del cinema keniata.

En Ramon i la Linsday al cine.

Un altre personatge d’aquest viatge és en Russell. És de Ciutat del Cap i és el que ens ha relacionat amb la resta, és el típic tio que fa que tothom xerri i s’expliqui la vida. Doncs en Russo, com es fa dir, ja ens ha convidat al seu apartament a Sud-àfrica i a anar amb barco pel Mediterrani. També està obsessionat en què ens casem. Diu que som “lovely people” i que li encantaria que ens caséssim durant aquest viatge.  Li hem promès que si al final ho fem ell serà el nostre padrí. En fi, moltes hores xerrant a la terrassa d’aquest hotel encantador enmig d’Ngong Road.

Passant la tarda coneixent gent.

Demà i durant tres dies comencem un safari pel Massai Mara, en tenim ganes. Volem veure els animals que ens agraden i respirar natura. Després ja marxarem cap a Tanzània, amb un autocar que trigarà unes 14 hores i dormirem a Dar es Salaam per agafar un transbordador fins a Zanzíbar, una illa paradisíaca.

Ens veiem d’aquí una setmana on us seguirem explicant les nostres aventures!

Sempre: Primera i alegria!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Àfrica, Kènia i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a D’himnes, bodes i matatus

  1. negre ha dit:

    Uiuiui….primers posts i ja parleu de bodes…jiji

    Passeu vos ho be

  2. Anònim ha dit:

    El Russell aquest haurà de passar per sobre del meu cadàver per a ser el vostre padrí! Vaig a començar a mirar vols…heu dit que esteu per Mollet del Vallès, no?

    petons i records al Truska Truska!

  3. jau ha dit:

    l’anterior era jo

  4. Anònim ha dit:

    M’ho passo molt bé seguint-vos!! Clar que no en fa falta agafar cap “matatu” 🙂 Àngels de Sitges.

    • Ei, Àngels, moltes gràcies per seguir-nos! Ja m’ha dit ma mare que ens llegeixes, ejeje. No, a Sitges, no hi ha matatus, la veritat és que no me’ls imagino pel mig del passeig cridant “cap a la punta”, “cap al terramar”, jeje

      ESTER

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s